Móra d’Ebre ha acollit una nova jornada dedicada a recuperar una memòria que encara continua present en moltes famílies de les Terres de l’Ebre. Nou testimonis han compartit històries personals i familiars relacionades amb la Guerra Civil, la repressió, l’exili i la dictadura franquista en el marc de la segona Audiència Memorial celebrada al Teatre Municipal La Llanterna.
L’acte ha posat el focus en allò que sovint queda fora dels grans relats històrics: les conseqüències que la guerra i la repressió van tenir sobre persones concretes, famílies senceres i generacions que van créixer envoltades de silencis, absències i records difícils d’explicar.
Els testimonis han recollit experiències molt diverses. S’han recordat morts al front, assassinats a la rereguarda, persecucions polítiques i episodis de repressió franquista. També hi han estat presents les històries de persones empresonades, internades en camps de concentració o deportades als camps nazis.
Una part especialment significativa de la trobada ha estat la transmissió de la memòria entre generacions. No totes les persones que han intervingut havien viscut directament els fets. Hi ha hagut fills, nets, nebots i altres familiars que han rebut aquestes històries a través de converses, documents, fotografies o silencis familiars mantinguts durant dècades.
Aquest és precisament un dels valors d’aquest tipus de trobades. A mesura que desapareixen els últims testimonis directes de la Guerra Civil i de la primera postguerra, la memòria passa inevitablement a mans de les generacions següents. I amb aquest relleu apareix també la responsabilitat de preservar allò que es va viure abans que les històries familiars es perdin definitivament.
La jornada no s’ha plantejat només com un exercici de record, sinó també com un espai de reconeixement per a les víctimes i les seves famílies. Poder explicar públicament una experiència que durant molts anys havia quedat relegada a l’àmbit privat representa, en molts casos, una forma de reparació simbòlica.
Les Audiències Memorials busquen precisament crear aquests espais d’escolta. La història deixa de ser una successió de dates i es converteix en una suma de vides. Els grans episodis polítics adquireixen una altra dimensió quan s’expliquen a través d’una família separada, una persona empresonada, un combatent que no va tornar o algú que va haver d’abandonar casa seva.
La trobada de Móra d’Ebre ha donat continuïtat a la primera Audiència Memorial d’aquesta nova etapa celebrada a Benifallet el passat mes de juny. També s’emmarca en la recuperació d’un format que ja havia estat utilitzat anteriorment en diferents punts de Catalunya per preservar testimonis vinculats a la repressió i a la memòria democràtica.
A les Terres de l’Ebre, aquesta memòria té un pes especialment profund. La Batalla de l’Ebre va convertir el territori en un dels grans escenaris de la Guerra Civil i les conseqüències del conflicte s’han prolongat durant dècades en pobles, famílies i comunitats.