La cultura genera una quantitat enorme de dades: assistència a espectacles, visites a museus, hàbits de lectura, consum audiovisual, participació en activitats o diferències territorials. El problema és que sovint aquesta informació està dispersa, es recull amb metodologies diferents o no és prou fàcil de comparar. Una nova Plataforma de Dades de Cultura vol corregir aquesta fragmentació i convertir la informació disponible en una eina útil per entendre millor què passa al sector cultural.
El projecte compta amb una inversió inicial de 450.000 euros i té com a objectiu crear un sistema integral capaç de reunir, ordenar i analitzar dades procedents de diferents àmbits culturals. La idea és que aquesta informació permeti obtenir una fotografia més precisa sobre qui participa en activitats culturals, quins públics queden al marge i com evolucionen els hàbits de consum.
No es tracta només d’acumular estadístiques. La plataforma vol facilitar que les decisions en matèria cultural es prenguin a partir d’informació contrastada i actualitzada. Això pot afectar qüestions tan diferents com la programació d’un equipament, les polítiques d’accés a la cultura, el desenvolupament de nous públics o l’avaluació dels resultats d’un determinat projecte.
Un dels principals objectius serà homogeneïtzar la informació. Actualment, molts sectors disposen de dades pròpies, però no sempre es poden relacionar entre elles. Disposar d’una estructura comuna permetria comparar territoris, disciplines, equipaments i perfils de públic i detectar amb més facilitat desigualtats o tendències que ara poden passar desapercebudes.
La nova eina també vol aprofundir en el desenvolupament de públics. Saber qui va al teatre o als museus és important, però també ho és saber qui no hi va, per què no hi participa i quines barreres econòmiques, geogràfiques, educatives o socials poden dificultar-hi l’accés. Aquesta informació pot ajudar a plantejar polítiques culturals menys intuïtives i més ajustades a la realitat.
El projecte s’emmarca en una concepció de la cultura com un dret i no únicament com una oferta de serveis o activitats. Aquesta mirada implica que les dades han de servir també per mesurar fins a quin punt la ciutadania pot accedir, participar i formar part de la vida cultural en condicions d’igualtat. La futura Llei de drets culturals ja preveu reforçar aquesta dimensió de recerca, seguiment i transparència.
La plataforma també haurà de permetre fer un seguiment més continu del sector. Les dades culturals acostumen a arribar amb retard i sovint descriuen una situació que ja ha canviat. Un sistema més viu i actualitzat podria permetre detectar abans modificacions en els hàbits de consum o en la participació ciutadana.
El programa que ha de desenvolupar aquesta eina va començar el 2026 i té una durada prevista de fins a tres anys. Durant aquest període s’haurà de definir el model de dades, establir mecanismes de governança, millorar la comparabilitat de la informació i crear metodologies que permetin convertir les xifres en coneixement útil.