Veure-hi bé pot semblar una necessitat elemental, però no tothom té les mateixes facilitats per accedir a una revisió ocular, unes ulleres o un seguiment oftalmològic. Aquesta desigualtat és especialment visible entre les persones en situació de sensellarisme, per a qui la salut visual sovint queda relegada davant d’altres urgències més immediates.
Per donar resposta a aquesta realitat, la Fundació Ulls del món ha impulsat Ulls propers, un projecte que trasllada al nostre entorn l’experiència acumulada durant 25 anys de treball en salut ocular amb poblacions vulnerables d’altres països. La prova pilot s’ha desenvolupat a Barcelona entre el juliol de 2025 i el juliol de 2026 en col·laboració amb Arrels Fundació i el sistema públic de salut.
Durant aquest període s’ha revisat la vista de 97 persones en tres equipaments d’Arrels. Els resultats mostren fins a quin punt existia una necessitat poc visible: 85 persones, el 88% de les ateses, necessitaven ulleres. En total, se n’han prescrit 122, ja que una part dels participants necessitava una graduació diferent per veure-hi de prop i de lluny.
Les revisions també han posat de manifest la dificultat d’accedir a controls preventius. Més de la meitat de les persones participants feia més de cinc anys que no s’havia revisat la vista o no ho havia fet mai. Entre els principals motius hi havia el cost econòmic i la percepció que no era necessari fer-se una revisió.
Però el projecte no s’ha limitat a detectar problemes de graduació. Setze persones, un 16% del total, han necessitat derivació al sistema públic de salut després que les revisions detectessin possibles patologies com cataractes, glaucoma o hipertensió ocular.
Aquest és probablement un dels aspectes més importants d’Ulls propers: no espera que la persona arribi al sistema sanitari, sinó que apropa l’atenció als espais on ja rep acompanyament social. Des d’allà es fa una primera detecció i, quan és necessari, s’activa la derivació als serveis especialitzats.
La salut visual pot tenir un impacte directe sobre qüestions tan quotidianes com llegir, orientar-se, reconèixer una cara, moure’s amb seguretat o recuperar determinades activitats. En persones que ja viuen una situació de vulnerabilitat extrema, una dificultat visual no tractada pot acabar afegint una nova barrera a la seva autonomia.
El projecte també ha servit per formar professionals en nocions bàsiques de salut ocular i presa d’agudesa visual. D’aquesta manera, la detecció de possibles problemes pot incorporar-se amb més facilitat a l’acompanyament habitual de les persones sense llar.
La iniciativa ha comptat, a més, amb la participació d’oftalmòlegs i optometristes voluntaris i amb la col·laboració d’altres entitats per facilitar les ulleres i establir els circuits de derivació. El model parteix, per tant, de la coordinació entre salut, tercer sector i voluntariat especialitzat.
Després dels resultats de la prova pilot, la voluntat és donar continuïtat a Ulls propers i ampliar progressivament el projecte a altres col·lectius vulnerables i a nous territoris.
Les dades obtingudes són prou clares: cuidar la vista no és una qüestió menor i tampoc hauria de dependre de la situació econòmica o residencial de cada persona. De vegades, una revisió i unes ulleres poden semblar una intervenció petita. Per a qui fa anys que no hi veu bé, poden significar recuperar una part important de la vida quotidiana.