Els espais on vivim, treballem, estudiem o rebem atenció no són neutres. La llum, el soroll, la distribució dels espais, la presència de natura, l’accessibilitat o les possibilitats de relacionar-nos amb altres persones poden influir directament en el nostre benestar emocional. Amb aquesta idea, el Govern de la Generalitat ha volgut posar damunt la taula el paper que poden tenir l’arquitectura i l’urbanisme en la promoció de la salut mental.
La reflexió s’ha produït en el marc de la jornada “Espais que cuiden i curen: arquitectura, urbanisme i salut mental”, celebrada aquest 5 de novembre dins de l’Smart City Expo World Congress. La trobada ha reunit professionals de l’arquitectura, l’urbanisme, el disseny, la salut mental, l’àmbit social i comunitari, així com persones amb experiència pròpia en problemes de salut mental.
El punt de partida és senzill però important: la salut mental no depèn únicament de l’atenció sanitària. També està condicionada pels entorns en què transcorre la vida quotidiana. Un habitatge fosc, sorollós o poc accessible, un barri sense espais de trobada o un equipament sanitari fred i hostil poden afegir malestar. En canvi, determinats entorns poden facilitar la calma, la relació social i els processos de recuperació.
Durant la jornada s’ha posat especialment l’accent en factors com la llum natural, l’acústica, la distribució interior, l’accessibilitat, el contacte amb la natura i la possibilitat de generar relacions comunitàries. La idea és incorporar aquests criteris des de les primeres fases del disseny, tant en habitatges com en centres de treball, escoles, equipaments socials, centres sanitaris o espais públics.
La mirada no se centra només en edificis específicament destinats a la salut mental. El plantejament és més ampli: qualsevol espai pot afavorir o dificultar el benestar. Això obliga a pensar les ciutats des de la salut i no només des de la mobilitat, l’activitat econòmica o l’eficiència constructiva.
Algunes experiències ja mostren aquesta línia de treball. Projectes com jardins terapèutics, espais d’acompanyament oncològic, centres de salut mental o entorns laborals redissenyats amb criteris de benestar han servit per mostrar com l’arquitectura pot deixar de ser només un contenidor i passar a formar part activa de la cura.
Aquesta idea també connecta amb una concepció més comunitària de la salut mental. El Pacte Nacional de Salut Mental planteja precisament que el benestar emocional depèn de múltiples factors socials i ambientals i que, per tant, no pot quedar circumscrit exclusivament als serveis sanitaris.
El Govern de la Generalitat vol impulsar aquesta mirada transversal i fomentar que arquitectura, urbanisme, salut, recerca i sector empresarial treballin de manera més coordinada. L’objectiu és que el coneixement disponible no es quedi en jornades o estudis, sinó que acabi traduint-se en decisions concretes sobre com es construeixen els espais.
La jornada forma part del cicle “Salut mental, una mirada compartida”, que inclou diverses trobades tècniques i territorials durant el segon semestre del 2026 i el primer del 2027. La voluntat és generar aliances entre professionals, administracions, universitats, empreses, entitats i ciutadania per avançar cap a una resposta més comunitària als problemes de salut mental.
La qüestió de fons és fàcil d’entendre: si passem bona part de la nostra vida dins d’edificis i ciutats, la manera com aquests espais estan pensats també forma part de la nostra salut. I començar a dissenyar-los amb aquesta mirada pot ser una eina més per prevenir malestar i afavorir el benestar emocional.